4 d’ag. 2019

NO TORNIS AL TEU POBLE DE LA INFÀNCIA

 


 

NO TORNIS AL TEU POBLE DE LA INFÀNCIA

 

Passats els anys, en l’edat encalmada,

evita, protegeix-te, salva’t

de tornar al poble on vas passar la infància.

La teva part se’n va anar amb tu;

una altra va morir entre els que s’hi quedaren;

la resta, mai no va existir.

 

Però si un dia sents que el poble et crida,

pensa que una vegada a dins

—astut depredador— t’exigirà

que li retornis el que vas endur-te

a canvi de mostrar-te a qui ja no coneixes.

 

I tingues ben present:

no hi esperis trobar allò que no va ser.

 

 


2 comentaris:

  1. M'ha agradat moltíssim, Albert, com ja t'he dit en un altre lloc. L'he publicat també al meu blog, perquè no saps fins a quin punt m'identifica...

    ResponElimina
  2. La relació amb el poble de la infantesa pot ser amable, nostàlgica, festiva, traumàtica... Jo, com gairebé sempre en els poemes, faig relats nihilistes. La realitat expressada pel que és, allunyada de sentimentalismes i postals.

    L’aigua que dono a beure sempre arrossega arena. Cadascú que la vagi filtrant.

    Gràcies, Montse.

    ResponElimina