3 de febr. 2018

FULLS DE DIARI













He estès al terra uns quants fulls de diari
després d’haver fregat. Camino amb cura,
de puntetes, com qui no hi vol passar.
Vaig trepitjant papers humits, notícies
que em salven de deixar petjades vistes.
Quan em giro només veig la impol·luta
galeria del meu recorregut.
Però els fulls de diari sempre donen
venjativament l’última notícia:
que hi he passat pel damunt i de llarg.
Al diari em llegeixo a mi mateix.
Cap notícia, doncs, per a demà.

3 comentaris:

  1. Els pobres fulls dels diaris estan ja acostumats a ser vexats per la gent que els compra: es poden sentir trepitjats, fa molts anys ens els passàvem pel "darrere" quan encara no existia el paper higiènic, han servit d'embolcall de molts entrepans, han estat objecte de jocs d'infants i s'han convertit en vaixells, en barrets i fins i tot en llufes el dia dels Innocents... No t'estranyi si han acabat tornant-se venjatius! Molt bon poema, Albert!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots aquests arguments sobre la noble i innoble tasca del paper de diari, donen peu a un poema que et deixo continuar. Els meus fulls ja em castiguen prou recordant-me la no-notícia, la buidor de qui els passa per damunt sense llegir ni ser llegit.
      Gràcies pels teus comentaris. Una abraçada, Montse.

      Elimina