1 d’abr. 2017

EL FILL QUE NO TINDREM
















Perquè ens il·lusiona 
el fill que no tindrem,
el somiem feliç,
i bell, i generós,
fet del que de nosaltres resta avui:
d’esperit i carn viva 
sobrevivint les mútues absències.

Encara que allunyats
del llit on es despulla el sexe,
vestits de soledats i de distàncies
l’engendrem cada nit
i el matem cada dia en despertar.
És nostre i mai prou nostre,
com l’amor que la vida dóna i pren, 
com el consol que ens llepa les ferides
entre el cos i els llençols.
El fill que no tindrem
ens fa viure fins a l’albada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada