19 de nov. 2017

COM UN PROPÒSIT



















¿Algú creu que l’ocell lliure i feréstec
té la sensació que ha volat prou?
¿O que l’ocell captiu de la terrassa,
tot i no volar, no en manté el propòsit?
També l’amor es fa aquestes preguntes.
Perquè no hi ha un model per estimar,
desconec si podríem estimar-nos
més, o acostar-nos a un encara més.
L’amor ens deixarà el regust del dubte,
un dubte que al final assumirem
a mig camí entre el convenciment
i l’ombra duna claudicació.
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
d’on no he sabut volar, compartiré
l’engabiat propòsit de l’ocell. 

11 de nov. 2017

DESTRIANT RECORDS

Fotograma de L'arbre de la vida (T. Malick).













Cada vegada els dies són més curts
perquè càpiguen tots en la memòria.
Vaig destriant records que vull guardar
com qui endreça a l’armari aquella roba
que només un mateix sap dir d’on ve,
quan la va dur i on la durà a morir.

Els records sempre tenen perspectiva
de passat, d’envellit licor amarg.
Fidels i evanescents, ens acompanyen.
Tinc records tan perduts com la innocència.
Tinc records intentant sortir de mi.
Tinc records que podrien ser ferides.
Tinc records per salvar-me de la nit.
Tinc records en papers i en epitafis.
Tinc records construint-me la nostàlgia.
Tinc records amb veu baixa de secret.
I records a mig fer que no em serveixen:
si eren nostres, per què els guardo jo sol?

Records que necessiten pietat.

9 de set. 2017

TOT ALLÒ QUE AMAGUEM
















Tot allò que amaguem
és sempre veritat;


un acte interior
que viu només si calla.

Seria ben estèril
atresorar falsos secrets.

A fora, un contrallum
desplega una mentida


i fa que la realitat
esdevingui una imatge i prou.

No podem refiar-nos
de la sumptuosa majúscula,

ni del crit que es desborda
disfressat d’exclamació.

Som de lletra petita;
la que s’escriu per dins

amb pauses i silencis
i els tres punts suspensius.
 
És líntima certesa
del sentiment guardat
en el fons del secret

que ens fa estimar a les fosques
darrere d’una porta
tancada i sense clau.