4 de des. 2016

UN RELLOTGE POT PERDRE LES AGULLES













Un rellotge pot perdre les agulles
i un home descobrir,
malgrat l’esfera en blanc, malgrat
enganyar-se en el compte de les hores,
que encara el temps s’escola
cap a leixut sorral. 

He tancat la finestra
quan el sol s’enlairava   
en el darrer migdia.
El gerro disfressat amb flors de plàstic
menteix una perenne primavera;
ja no trepitjaré 
les fulles decadents de la tardor.
Portes endins, aturo les paraules
i emmudeixo el batent de l’aigua
perquè la pluja soni
només en algun lloc, ben lluny d’aquí.
Tot romandrà quiet, com l’aire
de l’ampolla envellint al soterrani.

Sóc jo i el meu succés:
l’home reclòs que duu
les busques del rellotge
clavades a l’esquena.
Les agulles mai no perdonen.