26 de nov. 2014

PERDUT EN LES CARTES D'AMOR














Perdut, perdut em sento, on comptar no sabries.
En els versos i els llavis que m’alteren la mètrica,
sumant temptacions amb un àbac de pètals.

Perdut, perdut em sento, per on no em trobaries.
En la nit desvetllada i en els somnis del dia,
entre paisatges vells que el desig enjardina.

Perdut, perdut em sento, on tampoc no em tindries.
Enllà dels ulls de sempre, en les mirades clares,
per veure en quina d’elles m’hi reflecteixo encara.

Perdut, perdut em sento, amb el que jo voldria:
retenir papallones i estimar damunt l’herba,
fins que el temps s’aturés en la pluja del sexe.

Però no em perdré prou; només en melangies.
Rellegiré les cartes d’amor que tinc guardades
sense valor per viure-les; tampoc per enviar-les.





18 de nov. 2014

ESTACIÓ AMB SAXO

 



















Les estacions sempre tenen l’ànima lleu:
anuncis que varien, passos sense petjada,
l’adéu fet amb la mà fonent-se al mateix temps 
que l’últim dels vagons.
Per això mai ningú no ha construït  
cap forma de l’amor en les andanes.
Només petits oasis, l’aire d’un sentiment.

Prou aire per sentir aquell anònim saxo
com qui dedica una banda sonora 
per al teló de fons del comiat.
No podria sorprendre’ns millor escenografia: 
tu i jo, la nostra música, 
enduts enllà dels límits de l’estricta 
frontera dels rails. 
Hem plantat un record a voravia.