12 d’abr. 2014

DESTRIANT SILENCIS (TANKES)




















          I
Escric poemes
amb els retalls dels dies
i degotissos
d’hores. Si algú se’ls mira,
que hi dediqui un silenci.

          II
Som dos silencis,
perquè la guerra esclafa
cors i paraules.
Tu el tens per les absències;
jo, de vençuda pàtria.

          III
Cauen les fulles.
En tocar el terra deixen
soroll d’enclusa.
La tardor ja em colpeja;
preludi de silenci.

          IV
La mar callada,
és remor en la memòria,
de quan lliscaven
pel nostre cos, escumes,
únic vel de nuesa.

          V
Els amants sempre
s’estimen en silenci.
Temen que l’aire
escampi la breu, fràgil
i secreta abraçada.

          VI
Jardins del claustre:
quan la nit endormisqui
el doll de l’aigua,
podré escoltar murmuris
de rosada en els lliris.