23 d’abr. 2013

EL FILL QUE NO TINDREM




















Perquè ens il·lusiona el fill que no tindrem,
el somiem feliç i bell i generós,
fet del que de nosaltres resta avui:
esperit i carn viva
sobrevivint les mútues absències.

Encara que allunyats del goig procaç del sexe,
l’engendrem cada nit
i el matem cada dia en despertar.
És nostre i mai prou nostre,
com la vida prestada,
o com el fugisser lladruc del gos
que ens llepa les ferides entremig dels llençols.
És el cruel tribut de la inexistència.