6 d’oct. 2013

TRANSCENDINT EVA



















Jo vull collir la poma rebutjada per Eva,
de l’Eva que va perdre’s parint la rebel·lia
pels carrers laberíntics d’un diumenge del Gènesis.
Que en mossegar-la esclatin dos paisatges de sang
com llavis descenari o d’un sexe brostat.

Del desig se nha fet un planeta d’erugues
removent-se en orgies de seda, llet i cendra;
res més que un corc suspès per l’impúdic alè
dels qui beuen vinagre en lòxid dels fanals.

Ja no vull collir el fruit; en tinc prou amb un arbre,
rigorosament nu de fullatge. Endur-me’l 
cap una immensa gorja de pous i de cavernes.  
A dins, granits i arestes, i un brancam on escalin
les ofegades ombres buscant tots els migdies.
Del fons que arribi l’eco d’ocells que mai volaren,
batent les ales noves de pèndols i paraigües.

Jo vull volar en bandada pel cel de les cigonyes
que imaginen la glòria perquè duen bocins
de Déu a la becada; mentre que Ell és la suma
d’altars, del verb, de llànties, la immolació
de flors cercant uns vans perfums d’eternitat.

Jo vull baixar a la terra, amb la boca petita
dels grills que s’ennueguen quan els banya la lluna;
ser l’esqueix de les plantes poblades de formigues,
l’adob i la llavor fecundant la pomera.
Encara que no hi sigui, que no retorni Eva.