25 d’ag. 2011

SALM PROFÀ

















A Montse Montaner

He pujat a la serra on sé que el demà torna.
Em parla de tants vespres, i jo de les albades,
i del Déu que ens aplega enmig de les capçades.
Llavors, res no em destorba.

Sabem de cada roca, com hi rellisca l'aigua,
del balanceig dels joncs en un delit de vida. 

El cel baixa a la terra i estén l'alè invisible.
Llavors, res no m'espanta.

Des de la serra veig Déu a la llum del dia,
l'ànima de les bèsties i el clam de les persones.
Déu es fa en l'univers i abraça tota cosa.
Llavors, res d'Ell no em priva.

I refà els paradisos perquè el puguem entendre;
serà sense profetes, en verds interminables.
L'esperit comparteixo amb el cor més salvatge.
Des del món, Déu congrega.

18 d’ag. 2011

SI EM CRIDEN A LA GUERRA, MARE


Als infants enduts per la guerra.

Si em criden a la guerra,
un pou d'arrels i algues
obriré més de pressa
que les trinxeres, mare.


No saben d'innocències
els fusells ni les bales.
Claven volcans i espurnes,
sota un cel de fantasmes.

El carrer escampa gossos,
joguines la metralla.
He vist plom en els lliris
i aurores degollades.

No podré tenir ànima
si em fan matar persones.
No vull ser l'àngel negre
ni el voltor que revola.

Avingudes de llàgrimes
emmascaren parpelles.
Aparteu-me aquest calze
que vessa sang i venes!

Els cecs quan dormen veuen
l'ull de Déu, però és l'ombra
de lluernes perdudes
i rellotges sense hora.

Si ha d'endur-se'm la bèstia,
que no sigui en batalla:
sóc nen i encara sento
cançons de bressol, mare.



15 d’ag. 2011

DICCIONARI AD HOC (I)

AD NAUSEAM: La basca d'escoltar els polítics dient cada quatre anys el mateix.
AMBIGUUS: Missatge sobiranista de CiU.
CONTUBERNIUM: L'aliança (improbable) de Catalunya i Euskadi promovent la secessió.
DIGNITAS: L'orgull de pertànyer a un lloc, un país, una cultura.
DISSENSIO: La falta d'unitat dels partits independentistes.
HORRIBILIS: La continua sensació d'estar en campanya electoral.
INVICTUS: La unió dels votants de CiU amb la causa independentista.
LAPSUS LINGUAE: El comentari políticament incorrecte captat quan hom es pensa que té el micròfon apagat.
LAURUS: Llaurer que corona el cap de l'emperador Duran i Lleida.
MANU MILITARI: L'advertiment que fa la Constitució espanyola si perilla la integritat territorial.
PACTUM: Quimera d'alguns per pactar amb Espanya.
QUORUM: Vots obtinguts sumant CiU i PP o PSC i PSOE.
REFERENDUM: Consulta popular que, si és per la independència, CiU diu que 'ara no toca'.
REPETITIO: Les promeses reiterades i malaguanyades, i que els francesos en diuen déjà vu.
SECUNDARIUS: L'Oriol Pujol si va a la llista de Madrid amb Duran i Lleida
SINE DIE: La data incerta en què hi haurà un lideratge independentista comú.
SURSUM CORDA: El goig del dia que s'obté l'Estat propi.
SUMPTUOSUS: Hotel on s'allotgen certs polítics, v. gr. Hotel Ritz.
VIVITOR: Persona que ningú no sap el què fa, però que cobra (especialment diner públic).

9 d’ag. 2011

EL PACTE FISCAL DELS GERMANS MARX

Llegeixo i escolto declaracions del Duran i Lleida, aspirant a entrar en el govern espanyol, i del Mariano Rajoy, candidat a la presidència del govern. El líder d'UDC ja ha avisat que no pensa promoure l'autodeterminació com a mesura de pressió; al seu torn, Mariano Rajoy, diu que veu inviable el pacte fiscal que duu a la cartera CiU.

Diàleg de sords. Tot i això, estan desitjant posar-se d'acord encara que res no es donin. L'important per Duran no és el què, ni el com, sinó les ganes d'estar, de ser-hi, a Madrid. Em fa pensar en la delirant escena de la pel·lícula “Una nit a l'òpera” dels germans Marx. Són dos que volen discutir un llarg contracte que porten a la mà cadascun d'ells, i davant la clàusula inicial ja de per si absurda i reiterativa (la part contractant de la primera part...), l'un li diu a l'altre “per què ens hem de preocupar per una tonteria com aquesta?”, responent-li el segon “Sí, és massa llarg, el contracte!”. I dit, això, esquincen el tros de paper que no els interessa. El final de l'escena rebla el surrealisme dels Marx, quan en el moment de signar els pocs centímetres en què ha quedat reduït el contracte, després de successives retallades, l'un, fent-se el murri, diu “m'havia oblidat de dir-li que no sé escriure”, i Grouxo, com si res no passés, li contesta “és igual, la meva estilogràfica tampoc no té tinta”.

Amb això resumiria el trist paper que pot fer Duran i Lleida en el debat del pacte fiscal si no porta un as a la màniga. L'exercici de l’autodeterminació hauria d’estar present en la discussió de la part contractant de la segona part. Hi són a temps de posar-ho en el programa electoral de les eleccions generals.

6 d’ag. 2011

EL MEU VI, CONTÉ SULFITS?


Els vins han d'indicar a l’etiqueta si contenen sulfits o anhídrid sulfurós per tal de complir amb la directiva comunitària. Per la meva curiositat de llegir-me les etiquetes de tot allò que em prenc, miro la d'un rosat "Ull de llebre" ("Tempranillo", segons l'etiqueta) que acompanya el meu plat. I sorpresa: la informació dels sulfits no està escrita en cap idioma de l'estat espanyol. Que no hi sigui en català, ja no em vindria de nou, tot i que l'elaborador és Bodegues Pinord, de Vilafranca del Penedès, però que tampoc no hi sigui en castellà...!

La indicació dels sulfits és facilitada d'aquesta manera i pel següent ordre: contains sulphites; indeholder sulfitter; enthält sulfite; sisältää sulfiitteja; innehåller sulfiter; inneholder sulfitter; sudėtyje yra sulfitų; satur sulfitus; zawiera siarczyny.

Tinc la sensació que m'estic prenent un vi que no estava destinat a mi; que sóc un intrús a l'ampolla. Sort encara de l'idioma anglès, que m'aclareix que efectivament "conté sulfits". Mai m'hagués passat pel cap tenir un Penedès en una mà i un diccionari a l'altra, i això que representa que és informació per a la salut!

2 d’ag. 2011

L'ETIQUETA DEL CONYAC

Havent dinat, prenc un cafè i, per fer-li companyia, una copa de brandi; vaja, un conyac de tota la vida. Llegeixo el revers de l'etiqueta de l'ampolla de “Torres 5”. Està escrita en castellà i anglès. Em sobta, però, el nom del vinater que va iniciar la destil·lació l’any 1928: Juan Torres Casals. Tant en la versió castellana com en l'anglesa és anomenat “Juan”; no tinc opció per saber si en català hagués estat “Juan” o “Joan”. El català no té gens de presència a l'etiqueta; inclús l'adreça postal de l'embotellador, dedicada a qui fou empresari prohom, és "Miguel" Torres, 6. Arribo a sospitar que comercialment hi deu haver noms que no venen, que són provincians, com si diguéssim.

Em prenc el conyac més de pressa de l'habitual perquè em mena la curiositat, i entro a la pàgina web del productor, l'empresa familiar Torres, de Vilafranca del Penedès. Veig l'arbre genealògic on el destil·lador del brandi que acabo d'assaborir es diu “Joan”, tant en català, castellà i anglès. Celebro que en aquest mitjà li hagin respectat el nom, no així a l'etiqueta que em mira cara a cara a les sobretaules. I, en la racionalitat de la copa mesurada i ben entesa, penso que o bé és “Joan” sempre i a tota hora o, si decideixen traduir-lo com han fet en l'espanyol de l’ampolla per “Juan”, en l'anglès sigui “John”. Oi que no encaixa? Igualtat de tracte, mèrits i condicions!