31 de maig 2011

PENSAMENT UTOPIÀ

Thomas More (1478-1535) va inventar-se una república, l’illa d’Utopia, en la seva obra filosoficopolítica, Utopia. Ens parla d'un país virtuós, absolutament organitzat i socialment cohesionat, representatiu de tota una manera d’entendre la vida. Quan relata els intercanvis comercials dels utopians, hi veiem una sistema cooperativista, gairebé comunista, si no fos perquè l’autoritat de la ciutat, el príncep, en sentit no monàrquic, era elegit i podia ser destituït en cas de sospita de tirania.

"La ciutat es divideix en quatre parts iguals. Al centre de cada un d’aquests barris hi ha un mercat proveït de tot. Allà són portats fins a determinats edificis els fruits de la feina de cada família i cada un dels elements és distribuït al corresponent magatzem. D’aquests magatzems, cada pare de família demana el que necessita per a ell i els seus i s’ho emporta, sense pagar amb diner ni sense cap mena de retribució o compensació. Puix, per què se l’hi hauria de negar res? Per què, si n’hi ha prou i més de totes les coses i no hi ha cap por que ningú vulgui endur-se més del que necessita? Per quina raó podria motivar algú que sap que ho té tot segur i que mai no li faltarà de res a demanar allò que no necessita?

En tota classe d’animals la por de no tenir el que necessita desperta la cobdícia i la rapacitat, i en l’home només l’orgull, que li fa sentir la glòria d’excel·lir per damunt dels altres en la supèrflua ostentació de les coses, però aquesta mena de vici no té en absolut cabuda en la forma de vida dels utopians.”

20 de maig 2011

PROJECCIÓ

Els nostres noms havíem
escrit en aquests murs. Recordes, Anna?
Tal vegada perquè al seu redós
hi vàrem fer l’amor,
que no sabérem veure la nuesa
dels maons defallint a cel obert.

Hem après a enyorar les abraçades
perdudes, i els records i les parets
amb els noms que no trobo.

Les tardes allargassen
les ombres que projecten
els finestrals. Tu i jo,
com en una pantalla del vell cinema mut,
reflectim siluetes sense veu.

(Publicat al bloc comparti_ments,
un maridatge entre art fotogràfic i literatura)

8 de maig 2011

ESCÒCIA I CATALUNYA

Escòcia podrà fer un referèndum per decidir si vol continuar unida a la Gran Bretanya, la qual cosa suposaria desfer l’Acta d’Unió que tenen ambdós regnes des de 1707. Quina diferència amb Madrid que mai no permetrà cap consulta per l'autodeterminació. Què es pot esperar de qui ja nega que Catalunya sigui una Nació?

Tot i tenir majoria absoluta al Parlament escocès, el partit d’Alex Salmond, l’Scottish National Party (SNP) sembla que no promourà la consulta fins passat l’equador de la legislatura, doncs abans vol assolir un increment de competències i el traspàs de tributs. Mentrestant, anirà adobant el terreny perquè la societat estigui majoritàriament convençuda de la secessió de Londres. Pensa que una cosa és la consciència identitària –que hi és- i l’altra l’aspiració nacional elevada a la màxima potència: l’Estat propi.

El SNP ho té més clar que Convergència. Salmond és un independentista declarat, sense embuts, i el seu partit ho porta a l'ADN. Això no passa a CiU, i no passarà mentre Unió actuï com una rèmora. Salmond, des de d’alt, promourà el canvi, el referèndum. A Catalunya, l’independentisme es promou bàsicament des de la societat civil que, dia a dia, empeny els partits a adoptar posicionaments més valents davant la situació de bloqueig i d’incomprensió catalanes.

El fracàs del pacte fiscal que reclama CiU ens durà al més que previsible col·lapse socioeconòmic. Llavors, per força, un altre gall haurà de cantar. Tal vegada en forma d’eleccions anticipades en què la independència estarà clarament escrita en el full de ruta. Fins que no arribi aquest moment, haurem d’anar xiulant per si l’ase vol beure.