31 de des. 2010

EL GOVERN DELS MILLORS?

El Govern dels millors que preconitzava Artur Mas si resultava elegit president de la Generalitat, ¿és aquest Govern que ha nomenat? Va xerrar massa, va emfatitzar massa, va fer massa fanfàrria, perquè els que ens esperàvem veure un equip humà fora de sèrie, més aviat li veiem un equip fora borda, i inclús retrògrad.

Solament unes pinzellades. La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, pertany al més pur estil conservador, devota de l’unionista (i no perquè sigui d’Unió) Duran i Lleida, la qual ja va declarar a La Vanguardia que CiU "no era independentista, en absolut". L’Artur Mas, tampoc no l’ha encertada amb la designació de Pilar Fernández Bozal. ¿No hi havia ningú millor per a Justícia, que una advocada de l’Estat implicada en evitar les consultes sobiranistes? Ja ha deixat anar aquesta consellera que no és prioritari recuperar les competències retallades per l’Estatut en matèria de justícia. Comencem bé; no fos cas que l’expedientin els seus superiors de l’escalafó...!

Què de dir Felip Puig: un gat vell, que hi veu a les fosques. Als altres els veig anodins, amb falta de trempera per a tenir penjada l’etiqueta "dels millors". Vull donar un vot de confiança a Ferran Mascarell que, vés per on, s’ha forjat en altres files, i que haurà de fer mans i mànigues per no renunciar als seus principis i aplaudir l’ideari convergent.

Ja sé que hem de concedir els clàssics 100 dies de marge a la gestió, però em temo que en determinats consellers els cent dies seran precisament per confirmar el que acabo de deixar anar. I és que d'un pi no n'esperis cireres.

29 de des. 2010

SALVAT-PAPASSEIT I ALTRES FRUITS

Arts Santa Mònica, de Barcelona, presenta una exposició sobre Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), poeta avantguardista català, que es pot visitar fins el 3 d’abril, de la qual poso aquest enllaç. Deixeu-me transcriure un poema, cantat per Joan Manuel Serrat (Res no és mesquí, 1977), de molt bon sentir, pertanyent a La rosa als llavis (1923) i que mostra la joia de viure del poeta quan la vida se li escolava als vint-i-nou anys; moria un any després.

VISCA L’AMOR

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor;
l’he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor que ella també es delia:
Visca l’amor;
la volia i l’he pres.

I, de collita pròpia, són els següents versos, un tannka i un haikú, a la manera salvatiana de dir les coses.

1
Voldria perdre’m
pel camí que voreja
els blaus i els verds,
delirós que em trobessis,
d'agrair-t'ho amb carícies.

2
Anhelo beure
a la copa del lliri
de l’existència.